Marina Massaguer Comes (Tarragona, 1982) és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili i doctora en sociolingüística per la Universitat Oberta de Catalunya amb la tesi “No-catalanoparlants a Catalunya: identitats socials, desigualtats i llengua catalana”, en què estudia el posicionament de diversos perfils de no-catalanoparlants respecte a les dinàmiques sociolingüístiques catalanes. En el marc d’aquesta recerca va tenir l’oportunitat de fer una estada a la Universitat de Toronto per aprofundir en els estudis sobre llengua, nacionalisme i globalització.
Ha obtingut el Postgrau de Correcció i Qualitat Lingüística de la UAB i el de Gestió de la Diversitat Lingüística i Cultural de la UOC. Ha estat professora associada de la Universitat Rovira i Virgili i lectora de català a la Universitat d’Oxford. Ha treballat, entre altres llocs, a l’àrea de Normalització i Terminologia del TERMCAT, al Servei de Política Lingüística de l’Ajuntament de Tarragona, en tasques de dinamització i assessorament lingüístic i en la formació de persones adultes i s'acaba d'incorporar al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) com a directora de l'Àmbit de Formació i Foment de l'ús del català.
Els seus interessos de recerca se centren en el rol de les llengües en les relacions de poder i en la construcció de desigualtats. Ha investigat les pràctiques i les ideologies lingüístiques en diversos col·lectius, com la comunitat gitana del nucli antic de Tarragona o grups de cultura popular de Barcelona. Forma part de l’equip de sociolingüistes del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB), des d’on ha coordinat, entre d’altres, estudis sobre llengua i joves, sobre l’ús del català a les xarxes i sobre l’aprenentatge i l’adopció del català entre persones adultes. En l’actualitat treballa com a assessora en política lingüística al Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.
- Hitzaldia: Empoderament per superar les desigualtats lingüístiques
- Eguna eta ordua: Maiatzak 22, 9:30-10:30
- Laburpena:
- Aquesta ponència explora el potencial transformador de l’acció municipal per empoderar els parlants i fomentar un ús més ampli de l’euskera, amb l’objectiu de revertir les desigualtats lingüístiques. Partint de la premissa que aquestes desigualtats sovint estan interrelacionades amb altres formes de desigualtat política, econòmica i social, s’adopta una perspectiva interseccional que situa la llengua com un eix d’opressió però també d’emancipació. L’objectiu és dotar els parlants de recursos lingüístics, psicològics i relacionals que els permetin exercir la seva llibertat de tria lingüística sense traves.
- Per avançar en aquesta direcció, es proposa actuar de manera integrada en tres aspectes clau: 1) garantir l’aprenentatge de l’euskera a les persones que no el tenen com a llengua inicial, 2) proporcionar eines als parlants d’euskera perquè puguin mantenir aquesta llengua en les converses sempre que els entenguin, 3) crear espais informals que facilitin l’ús quotidià de l’euskera, ampliant així les oportunitats d’ús per a tots els perfils de parlants.
- Els ajuntaments, les entitats i els col·lectius locals tenen un paper estratègic en la generació d’aquests espais, que promouen tant la inclusió lingüística com la cohesió social perquè afavoreixen l’accés de les persones nouvingudes a xarxes de socialització en euskera i fomenten la creació de vincles entre parlants diversos. D’aquesta manera, es contribueix simultàniament a combatre la segregació social i a revertir la subordinació lingüística, en una acció doblement emancipadora que converteix l’ús de la llengua en una experiència quotidiana, segura i compartida.