Maite Puigdevall és sociolingüista i professora agregada dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya des del 2008. Llicenciada en Filosofia i Lletres (secció de Filologia Catalana) per la Universitat de Girona (UdG). Màster en estudis etnològics gal·lesos i Doctora en Filosofia (PhD), ambdós per la Universitat de Cardiff (País de Gal·les).
Les seves àrees d’interès de recerca són la sociolingüística crítica i la política i planificació lingüístiques en entorns de llengües minoritzades, més concretament: llengua i identitat; llengua i joves; llengua i immigració; nous parlants de llengües minoritzades i polítiques lingüístiques de les llengües minoritzades. Com a investigadora forma part del Grup de Recerca, IdentiCat (Llengua, cultura i identitat en l’era global) de la UOC. Actualment, participa com a co-investigadora principal juntament amb Joan Pujolar del projecte: Equiling-Cat, un projecte de recerca-acció participativa amb Òmnium Cultural a partir del qual s’ha desenvolupat el programa “Vincles”. Aquestes són algunes de les publicacions més destacades:
- Puigdevall, Maite (2022). “Voluntariat per la llengua: Building Social Cohesion Through Language”. in McLeod, Wilson; et al. Language, Policy and Territory – A Festschrift for Colin H. Williams. London: Palgrave Macmillan.
- Puigdevall, Maite; Joan Pujolar i Alba Colombo (2021). “Linguistic safe spaces and stepping stones: rethinking mudes to Catalan through the lens of space”; Journal of Multilingual and Multicultural Develpment.
- Ramallo, Fernando, Estibaliz Amorrortu y Maite Puigdevall (Eds.) (2019). Neohablantes de lenguas minoritarias en el Estado español. Madrid: Iberoamericana Vervuert.
- Hitzaldia: Dues dimensions indissociables de l’acolliment: la lingüística i la social. Principis i experiències
- Eguna eta ordua: Maiatzak 16, 9:30-10:30
LABURPENA
En la societat actual la diversitat lingüística i cultural tendeix a generalitzar-se a causa de la gran mobilitat de la població i de la presència creixent de les comunicacions digitals en tots els ordres de la vida. La incidència d'aquests canvis, tot i no ser exclusius de les àrees urbanes, sí que s’hi presenten amb especial intensitat, ja que s’hi concentra gran part de la població, tant l’estable com la flotant, i dona lloc a situacions de segregació i marginació que dificulten la inclusió en la societat receptora i comprometen la cohesió i la justícia socials. Moltes de les accions d’acollida dels nouvinguts que es porten a terme, sigui des de les institucions públiques o des del tercer sector, no conjuminen les qüestions de benestar i justícia socials (alimentació, habitatge, feina, etc) amb les d’acollida lingüística (ensenyament i accés a les llengües). És a dir, o bé no tenen en compte ni les condicions materials bàsiques de molts nouvinguts, així com qüestions de racisme i injustícia social, ni la diversitat lingüística dels nouvinguts (les polítiques lingüístiques); o bé no tenen en compte la llengua minoritzada en societats com la catalana, la basca o la gallega (polítiques d’immigració i de benestar social).
Tant les transformacions demogràfiques com els angles morts de les diverses polítiques d’acolliment reclamen tres tipus d'iniciatives:
- en primer lloc, una clarificació dels principis que han de regir l'organització equitativa de la diversitat social i lingüística, a fi de garantir alhora la cohesió i la continuïtat de la societat receptora, el reconeixement de la diversitat i la superació de les desigualtats materials i de participació ciutadana;
- en segon lloc, la creació d'un marc polític i administratiu que faciliti els diversos nivells de gestió de la diversitat, des del marc general d'assignació de competències i recursos per a l'acolliment entre l'estat i els poders autonòmics, fins als nivells més immediats de la gestió local de la diversitat, que té una incidència especial en la seva evolució;
- i en tercer lloc, la implicació activa de tota la societat, amb especial atenció al tercer sector, en una dinàmica intercultural que faciliti la inclusió i la cohesió socials i asseguri la continuïtat cultural de la societat receptora a tots els nivells: educació, esport i lleure, mitjans de comunicació, món laboral, associacions, etc, a la vegada que ofereix un horitzó de benestar, pertinença i participació ciutadana als nouvinguts.
En la nostra ponència comentarem algunes anàlisis socials i polítiques de gestió de la diversitat que mereixen un interès especial i compartirem algunes experiències d'acció local que poden resultar suggerents. En concret, presentarem breument els resultats preliminars del projecte Equiling-cat, un projecte de recerca-acció participativa que ha portat a la creació del programa Vincles d'Òmnium Cultural, l’associació cultural més gran de Catalunya. Aquest programa, amb una mirada antiracista i de cohesió social, té l’objectiu de fer accessible el català per a migrants arreu del país a partir de la creació d'activitats d'aprenentatge i socialització en llengua catalana, facilitades per acompanyants voluntaris.