Atzealdea Isidor Marí Mayans

Isidor Marí Mayans (Eivissa, 1949), després de llicenciar-se en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1972), va ser professor de la Facultat de Lletres de Palma (1972-1980), on va dirigir el Departament de Llengua i Literatura Catalanes. De 1980 a 1996 va ocupar diversos càrrecs tècnics a la primera Direcció General de Política Lingüística de Catalunya (cap del Servei d'Assessorament Lingüístic, subdirector general, director del Centre de Terminologia TERMCAT). Des del 1989 és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, de la qual va ser president entre 2010 i 2014. De 1996 a 2014 va ser professor de la Universitat Oberta de Catalunya, en la qual va dirigir els Estudis d'Humanitats i Filologia i la càtedra de Multilingüisme. Ha publicat, entre altres llibres, Un horitzó per a la llengua. Aspectes de la planificació lingüística (Barcelona: Ed. Empúries, 1992), Plurilingüisme europeu i llengua catalana (Universitat de València, 1996) i Mundialització, interculturalitat i multilingüisme (Palma: Lleonard Muntaner, 2006).

  • Hitzaldia: Dues dimensions indissociables de l’acolliment: la lingüística i la social. Principis i experiències
  • Eguna eta ordua: Maiatzak 16, 9:30-10:30

LABURPENA: 

En la societat actual la diversitat lingüística i cultural tendeix a generalitzar-se a causa de la gran mobilitat de la població i de la presència creixent de les comunicacions digitals en tots els ordres de la vida. La incidència d'aquests canvis, tot i no ser exclusius de les àrees urbanes, sí que s’hi presenten amb especial intensitat, ja que s’hi concentra gran part de la població, tant l’estable com la flotant, i dona lloc a situacions de segregació i marginació que dificulten la inclusió en la societat receptora i comprometen la cohesió i la justícia socials. Moltes de les accions d’acollida dels nouvinguts que es porten a terme, sigui des de les institucions públiques o des del tercer sector, no conjuminen les qüestions de benestar i justícia socials (alimentació, habitatge, feina, etc) amb les d’acollida lingüística (ensenyament i accés a les llengües). És a dir, o bé no tenen en compte ni les condicions materials bàsiques de molts nouvinguts, així com qüestions de racisme i injustícia social, ni la diversitat lingüística dels nouvinguts (les polítiques lingüístiques); o bé no tenen en compte la llengua minoritzada en societats com la catalana, la basca o la gallega (polítiques d’immigració i de benestar social).

Tant les transformacions demogràfiques com els angles morts de les diverses polítiques d’acolliment reclamen tres tipus d'iniciatives:

  • en primer lloc, una clarificació dels principis que han de regir l'organització equitativa de la diversitat social i lingüística, a fi de garantir alhora la cohesió i la continuïtat de la societat receptora, el reconeixement de la diversitat i la superació de les desigualtats materials i de participació ciutadana;
  • en segon lloc, la creació d'un marc polític i administratiu que faciliti els diversos nivells de gestió de la diversitat, des del marc general d'assignació de competències i recursos per a l'acolliment entre l'estat i els poders autonòmics, fins als nivells més immediats de la gestió local de la diversitat, que té una incidència especial en la seva evolució;
  • i en tercer lloc, la implicació activa de tota la societat, amb especial atenció al tercer sector, en una dinàmica intercultural que faciliti la inclusió i la cohesió socials i asseguri la continuïtat cultural de la societat receptora a tots els nivells: educació, esport i lleure, mitjans de comunicació, món laboral, associacions, etc, a la vegada que ofereix un horitzó de benestar, pertinença i participació ciutadana als nouvinguts.

En la nostra ponència comentarem algunes anàlisis socials i polítiques de gestió de la diversitat que mereixen un interès especial i compartirem algunes experiències d'acció local que poden resultar suggerents. En concret, presentarem breument els resultats preliminars del projecte Equiling-cat, un projecte de recerca-acció participativa que ha portat a la creació del programa Vincles d'Òmnium Cultural, l’associació cultural més gran de Catalunya. Aquest programa, amb una mirada antiracista i de cohesió social, té l’objectiu de fer accessible el català per a migrants arreu del país a partir de la creació d'activitats d'aprenentatge i socialització en llengua catalana, facilitades per acompanyants voluntaris.